Soluciones para el manejo de la disnea basadas en la co-creación: la metodología del proyecto CALMA

Sergio Villanueva, Joan Fernando Peidró, Zoe Herreras, Néstor Soler, António Jorge Ferreira, Lekshmy Parameswaran, Anne-Sophie Gresle

Resumen


La disnea es un síntoma presente en varias enfermedades respiratorias y cardíacas. Alterna periodos asintomáticos con crisis de distinta intensidad que interfieren en las actividades diarias. A veces, estas crisis requieren atención en Urgencias o son una amenaza para la vida. Este comportamiento cíclico se asocia con la aparición de exacerbaciones. Los pacientes conviven frecuentemente con un cuidador y la relación entre ambos (o su ausencia) influencia su comprensión, competencia y habilidad al manejar la disnea. Actualmente, la gestión de esta sintomatología presenta ámbitos mejorables como la utilización de estrategias no farmacológicas que activen a pacientes y cuidadores.

Se ha descrito la necesidad de compartir con la ciudadanía el desarrollo de estrategias de salud para que estas alcancen su potencial. En consecuencia, CALMA involucró a profesionales, instituciones, pacientes y cuidadores, en su creación y validación como estrategia capacitadora para gestionar la disnea. Se desarrolló en tres fases: co-creación entre profesionales, pacientes y cuidadores, desarrollo especializado y validación.

Las sesiones de co-creación se celebraron en Coimbra (Facultad de Medicina de la Universidad de Coimbra) y Barcelona (Hospital Clínic de Barcelona). La participación de ciudadanos y profesionales se planteó separada -pero relacionada- para evitar sesgos. Surgieron dos programas de capacitación: los talleres participativos de formación AULA CALMA y el proceso de reflexión durante el alta, CALMA COACHING. Posteriormente, se realizaron 4 sesiones de validación con todos los perfiles involucrados. El resultado permitió completar ambos programas e iniciar su validación (2020) en los hospitales participantes, el Hospital Arnau de Vilanova (Lleida) y la Medical University Lodz (Polonia).


Texto completo:

PDF

Referencias


Global initiative for chronic obstructive lung disease. (2020). Global strategy for prevention, diagnosis and management of COPD. Available at: https://goldcopd.org/wp-content/uploads/2019/11/GOLD-2020-REPORT-ver1.0wms.pdf

Adeloye D, Chua S, Lee C, Basquill C, Papana A, Theodoratou E, Nair H, Gasevic D, Sridhar D, Campbell H, Chan KY, Sheikh A, Rudan I; Global Health Epidemiology Reference Group (GHERG) (2015) Global and regional estimates of COPD prevalence: Systematic review and meta–analysis. J. Glob. Health, 5:1–17.

Miravitlles M, Soriano JB, García-Río F, et al (2009) Prevalence of COPD in Spain: impact of undiagnosed COPD on quality of life and daily life activities. Thorax, 64: 863-8684.

Instituto Nacional de Estadística. Estadística del Padrón Continuo a 1 de enero de 2005. Datos a nivel nacional, comunidad autónoma y provincia. Población por edad (año a año) y sexo. (2019). Available at: http://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?path=/t20/e245/p04/a2005/l0/&file=00000002.px. (Accessed: 20th February 2019)

Menn P, Heinrich J, Huber RM, Jörres RA, John J, Karrasch S, Peters A, Schulz H, Holle R; KORA Study Group (2012) Direct medical costs of COPD e An excess cost approach based on two population-based studies. Respir. Med. 106: 540–548

Wedzicha, J. A. et al. (2017) Management of COPD exacerbations: a European Respiratory Society/American Thoracic Society guideline. Eur Respir J 49, 1600791

Ramon, M. A. et al. (2018) The dyspnoea–inactivity vicious circle in COPD: development and external validation of a conceptual model. Eur. Respir. J. 52, 1800079

Parshall, M. B. et al. (2012) An Official American Thoracic Society Statement: Update on the Mechanisms, Assessment, and Management of Dyspnea. Am. J. Respir. Crit. Care Med. 185, 435–452

Scioscia, G. et al. (2017) Different dyspnoea perception in COPD patients with frequent and infrequent exacerbations. Thorax 72, 117–121.

Ridsdale, H. A. & Hurst, J. R. (2017) Dyspnoea perception and susceptibility to exacerbation in COPD. Thorax 72, 107–108.

Gruenberger, J. B., Vietri, J., Keininger, D. & Mahler, D. (2017) Greater dyspnea is associated with lower health-related quality of life among European patients with COPD. Int. J. Chron. Obstruct. Pulmon. Dis. V12, 937–944.

Nishimura, K., Izumi, T., Tsukino, M. & Oga, T. (2002) Dyspnea Is a Better Predictor of 5-Year Survival Than Airway Obstruction in Patients With COPD*. Chest 121, 1434–1440.

Escarrabill, J., Parameswaran, L. & Herczeg, L. An innovative approach for dyspnea management in patients suffering from chronic obstructive pulmonary disease (COPD). Under preparation.

Verberkt, C. A. et al. (2016) A randomized controlled trial on the benefits and respiratory adverse effects of morphine for refractory dyspnea in patients with COPD: Protocol of the MORDYC study. Contemp. Clin. Trials 47, 228–234

Spruit, Martijn A., et al. (2013) An official American Thoracic Society/European Respiratory Society statement: key concepts and advances in pulmonary rehabilitation. American journal of respiratory and critical care medicine 188.8: e13-e64.

Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Central de Resultats. Àmbit hospitalari. Dades 2017. (2017) Available at: http://observatorisalut.gencat.cat/web/.content/minisite/observatorisalut/ossc_central_resultats/informes/fitxers_estatics/Central_resultats_hospitals_dades_2017.pdf.

Masa, J. F. et al. (2013) Costes de la EPOC en España. Estimación a partir de un estudio epidemiológico poblacional. Arch. Bronconeumol. 40, 72–79.

Albert, P., and P. M. A. Calverley (2018) "Drugs (including oxygen) in severe COPD." European Respiratory Journal 31.5: 1114-1124.

Barnes, N., Ma Calverley, P., Kaplan, A. & Rabe, K. F. (2013). Chronic obstructive pulmonary disease and exacerbations: Patient insights from the global Hidden Depths of COPD survey. doi:10.1186/1471-2466-13-54

Stilgoe, J., Owen, R. & Macnaghten, P. (2013) Developing a framework for responsible innovation. Res. Policy. doi:10.1016/j.respol.2013.05.008

Nasser, M. et al. (2013) Evidence in agenda setting: New directions for the Cochrane Collaboration. J. Clin. Epidemiol. 66, 469–471.

Chalmers, I. et al. (2014) How to increase value and reduce waste when research priorities are set. The Lancet. doi:10.1016/S0140-6736(13)62229-1

Dobbins, M. et al. (2009) A description of a knowledge broker role implemented as part of a randomized controlled trial evaluating three knowledge translation strategies. Implement. Sci.. doi:10.1186/1748-5908-4-23

Von Schomberg, R. (2014) Prospects for Technology Assessment in a Framework of Responsible Research and Innovation. Ssrn 1–19. doi:10.2139/ssrn.2439112

Wacker, M. et al. (2014) Health economics of COPD: First results of the new German COSYCONET cohort compared to population-based controls from KORA. European Respiratory Journal 44.

Escarrabill J, Almazán C, Barrionuevo-Rosas L, Moharra M, Fité A, Jiménez J. (2020) Elements clau que influeixen en l’experiència del pacient Patients reported experience measurements (PREM). Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.


Enlaces refback

  • No hay ningún enlace refback.


Estamos preparando el número 6 (2023). ¿Quieres compartir tu experiencia? Consulta las Directrices y normas de la revista.

2604-0999